A l'edifici on visc hi ha 3 ascensors. Dos funcionen coordinadament: prems qualsevol dels seus botons per indicar si vols pujar o baixar, i ve l'ascensor més proper dels dos a on ets. L'altre ascensor és més gran, per dur bultos grossos, i funciona independentment dels altres dos.
Doncs bé: he observat que hi ha gent que sistemàticament crida tant l'ascensor gros com un dels altres dos, imagino que per agafar el primer que arribi.
Està clar que això és despilfarrar energia i alhora provocar un major desgast als ascensors. Però imagino que en la ment de qui ho fa, com l'ascensor és "gratis", per a ell/a no hi ha cap cost de cridar els dos ascensors, així que ho fa.
No sé quanta gent actua així, m'encantaria quantificar-ho (segur que l'empresa que manté els ascensors deu tenir logs que permetrien quantificar-ho).
Per què explico això? Doncs perquè aquest comportament em sembla el típic que provoca molts problemes al món. No comptar amb les conseqüències col·lectives dels actes que fem. Mirar només per nosaltres. No comptar el cost complet d'allò que fem, o utilitzem, etc. Per exemple: "em canvio de mòbil perquè me n'ofereixen un gratis". Equivalent pot ser "compro a Amazon perquè és més barat (ja sé que això trenca el petit comerç, però és el que hi ha)" (val a dir que a vegades una és precària i sí o sí ha de comprar el més barat, o fer coses extremes si no). A la comunitat hi ha coses més bèsties que això, però amb idèntica mentalitat: "ui, el gos se m'ha cagat a l'escala.... bé, no m'ha vist ningú així que passo de recollir la merda".
El comportament individualista, l'esquema mental individualista, no tenir en compte el col·lectiu (o com a molt tenir en compte un col·lectiu molt reduït, com ara la família), crec que és molt propi dels nostres temps, molt més que abans. La Thatcher ja deia això de "no hi ha societat, només individus", i penso que aquesta mentalitat ha quallat molt. Canviar-la (col·Lectivament) és un pas indispensable per poder tenir una societat millor, penso.
