Gioconda Belli és la dona que narra les dones. Els anys 70 va lluitar contra la dictadura de Somoza, va arribar a ocupar càrrecs governamentals, va escriure poesia i va revolucionar a la seva generació amb els seus versos sobre sexe i feminitat. La poesia és per a ella un “batec del cor fora del cor”, i la narrativa, en la qual es va aventurar l’any 88, amb La mujer habitada, la possibilitat de portar mons i experiències que no es poden viure físicament. Ara ha escrit un recopilatori de victòries i fracassos anomenat Rebeliones y revelaciones amb l’editorial Txalaparta. El títol li ha donat José Coronel Urtecho, poeta i amic, que en el pròleg del seu primer llibre Sobre la grama, va llegir aquests batecs: “Quan una dona es revela, es rebel·la”. I això va fer Belli, omplint de literatura i versos el món de les dones, explicant-les, mirant-les com abans ningú havia mirat el nostre cos, per dins i per fora.
Gioconda Belli: “El moment que estem vivint ara a Nicaragua és la llavor de la revolució” – directa.cat
Clara Asín | @Colombine_9 Fotografies de Freddy Davies Has fet un llibre quasi autobiogràfic, una mena d’assaig recopilatori dels escrits que has fet durant molt de temps, amb temàtiques en les qual la dona sempre té un paper preponderant. Sembla que les dones són el centre de la teva literatura o de la teva cosmovisió. Com escrius el món ...
